De 11.15 a 12.30 h


SESSIÓ 1

“On és i cap on va l’economia catalana?”


Marta Curto Grau


https://jornadaeconomistes.cat/wp-content/uploads/2021/11/MARTA-CURTO.png

Evolució recent de l’economia catalana i canvis estructurals arran de la COVID-19


PRINCIPALS IDEES:

-L’especialització productiva, la incidència epidemiològica i les mesures aplicades per contenir la pandèmia van ser els principals determinants de la forta caiguda del PIB català el 2020.

– Els ERTOs van permetre que la caiguda de l’ocupació fos molt menor que la de l’activitat productiva l’any passat i poden ser un mecanisme de flexibilitat interna de les empreses útil en el futur.

– S’esperen dos anys de creixement intens impulsat pel consum (més notablement el 2021) i per la inversió (especialment el 2022), creixement que hem de fer compatible amb un augment del progrés i el benestar social.

– El sector exterior torna a ser clau en la recuperació econòmica, com ho va ser després de la crisi financera de 2008, i permetrà continuar la senda de creixement equilibrat que hi havia abans de la pandèmia.

– Els propers anys serà fonamental el suport a la innovació i a la inversió per augmentar la productivitat de l’economia catalana i allunyar-nos de l’estancament secular quan s’acabin els estímuls fiscals. Els fons europeus Next Generation són una oportunitat per fer aquests canvis però també impliquen molts reptes.

– La pandèmia ha accelerat els processos de transformació digital i ha disparat el teletreball, alhora que ha posat de manifest la bretxa digital i la necessitat de tenir més professionals del sector TIC.

– L’elevada incertesa fa que fins al 2023 possiblement no podrem concloure quins canvis són estructurals i quins han estat merament conjunturals.


PRINCIPALS IDEES:

El 2020 el PIB català es va contreure un 11,5% a causa de la pandèmia. El fort impacte en l’economia catalana va estar molt concentrat en el temps i s’explica fonamentalment per l’especialització productiva, la incidència epidemiològica i les mesures aplicades per contenir la propagació del virus. La davallada de l’activitat el 2020, tot i ser generalitzada a tots els grans sectors econòmics, va ser asimètrica. La caiguda del comerç, transport i hoteleria explica un 50,6 % de la contracció del PIB a Catalunya el 2020.

Malgrat això, no s’ha d’oblidar que la resposta contundent i coordinada de política econòmica de les autoritats fiscals i monetàries ha tingut un efecte estabilitzador que ha evitat un impacte més sever. Per exemple, l’ús intensiu dels ERTO (expedients de regulació temporal d’ocupació) ha fet que, a diferència d’anteriors recessions, el 2020 el descens de l’ocupació (-3%) fos molt menor que el del PIB i han demostrat ser una eina útil per millorar la flexibilitat interna de les empreses.

El 2021, la millora de l’evolució epidemiològica a partir de la primavera ha propiciat l’aixecament de la majoria de mesures de contenció al llarg del segon i tercer trimestre de l’any i això ha contribuït a una reactivació molt notable de l’activitat econòmica. La mobilització de l’estalvi acumulat i el dinamisme del comerç exterior estan sent dos motors claus per a la recuperació. Les exportacions de béns, de fet, ja han recuperat nivells prepandèmia. Per sectors productius, d’ençà del segon trimestre d’aquest any la recuperació és més generalitzada i s’estén també als serveis de no mercat. El bon comportament de la indústria, que s’està veient beneficiada per l’impuls de les exportacions de béns i la recuperació del comerç global, ha fet que el VAB industrial en nivell ja sigui superior al previ a la pandèmia. Tot i això és un sector que afronta riscos a causa de colls d’ampolla (com l’escassetat de microxips) i l’augment dels preus energètics. Aquests riscos, però, són compartits amb les economies de l’entorn.

Durant l’any 2021 el mercat de treball també ha seguit una millora progressiva, sobretot a partir del segon trimestre i dels mesos d’estiu. Ara bé, tot i les bones dades en termes agregats cal tenir molt present que s’ha creat molta ocupació temporal i que el col·lectiu dels joves (un dels més colpejats per la pandèmia) continua mostrant taxes d’atur molt elevades.

Segons les previsions macroeconòmiques del Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya el PIB català tindrà un creixement molt destacat el 2021 i el 2022 (6,4% ambdós anys), que permetria recuperar el nivell prepandèmia el 2022. La inversió jugarà un paper molt important, especialment el 2022. Aquesta serà impulsada en part pels fons Next Generation EU, que presenten una oportunitat però també molts reptes degut a l’elevat volum de recursos (que caldrà executar en poc temps), i el baix poder de decisió de les comunitats autònomes, que minvarà el potencial transformador dels fons. També serà un repte fer compatible el fort creixement econòmic d’aquests anys amb un augment del progrés i el benestar social (reducció de desigualtats i pobresa, transició ecològica…).

Les dades més recents de l’Índex Regional d’Innovació de la Comissió Europea, situen Catalunya com un “innovador moderat”, amb molt marge per recórrer (sobretot en indicadors d’innovació empresarial) per acostar-nos als líders innovadors europeus. Per tant, els anys vinents, a més del suport a la inversió, també serà cabdal impulsar la R+D+i si volem augmentar la productivitat de l’economia catalana i evitar l’estancament secular quan s’acabin els estímuls fiscals.

La pandèmia ha accelerat els processos de transformació digital i ha disparat el teletreball, alhora que ha posat de manifest la bretxa digital i la necessitat de tenir més professionals del sector TIC, que ha experimentat un fort augment de la demanda. La implantació del teletreball a gran escala és un dels canvis estructurals que ens deixa la pandèmia. En altres àmbits (com el turisme o el repoblament de les zones rurals), encara hi ha massa incertesa per poder concloure quins dels canvis que s’han donat són estructurals i quins conjunturals.