De 11.15 a 12.30 h


SESSIÓ 2

“Ciutat i comerç”


Ignasi Ragàs Prat


https://jornadaeconomistes.cat/wp-content/uploads/2021/10/Ignasi-Regas.jpg

La logística urbana. Impactes i pertorbacions a la ciutat i el comerç


PRINCIPALS IDEES:

– La relació entre mobilitat de mercaderies i retail és sistèmica, i per tant també ho és la relació entre polítiques de mobilitat i de dinamització urbana. La Pandèmia ha donat visibilitat a aquestes relacions però encara una i altra es governen sovint des de departaments estancs en moltes administracions locals.

– Un dels efectes de la Pandèmia ha estat accelerar la reformatació dels paradigmes de comerç, consum i mobilitat. Les tendències ja hi eren abans però la Pandèmia les ha accelerat i n’ha accentuat l’efecte disruptor.

-La logística urbana inclou un ampli ventall de cadenes logístiques diferents amb tipologies operatives diverses. Les sinèrgies amb el retail i el teixit econòmic en general, així com els impactes que generen en l’espai urbà són diferents. Avançar en el coneixement d’aquestes diferencies hauria de permetre unes polítiques urbanes més afinades i ajustades a les pertorbacions que generen diferents tipologies de distribució. Les polítiques urbanes han d’abastar aquest repte des d’un major coneixement i anàlisis operacional i econòmica.


SINOPSI DE LA INTERVENCIÓ:

La relació entre mobilitat de mercaderies i retail és sistèmica, i per tant també ho és la relació entre polítiques de mobilitat i de dinamització urbana. La Pandèmia ha donat visibilitat a aquestes relacions però encara una i altra es governen sovint des de departaments estancs en moltes administracions locals.

La distribució urbana de mercaderies té un impacte desproporcionadament alt en les externalitats ambientals generades pel transport de mercaderies. L’impacte de la distribució de mercaderies s’accelera amb l’eclosió de nous canals de distribució i en particular el comerç electrònic i l’aparició de formes híbrides de distribució. Aquests han esdevingut un important catalitzador de negoci, de llocs de treball i d’innovació. Tot això ha de ser benvingut. Tanmateix també presenten amenaces al sector del retail i impactes importants en l’espai urbà.

Les polítiques urbanes relacionades amb la mobilitat de mercaderies o de logística urbana s’han caracteritzat per un tractament superficial, manca de transversalitat i una enorme heterogeneïtat normativa derivada de la fragmentació administrativa de la ciutat real. Aquestes no són febleses específiques de casa nostra i s’observen recentment alguns avanços en redreçar-les.

La logística urbana i la seva governança ha d’afrontar quatre reptes que tenen orígens i lògiques diferents. Apareixen abans de la COVID però en bona mesura la Pandèmia n’ha accentuat els efectes. Son factors interrelacionats i, per tant, les polítiques i mesures per gestionar-ne un por agreujar-ne una altre : les entregues atomitzades, la descarbonització del transport, els nous paradigmes de la mobilitat i les transformacions de la base econòmica i el model comercial urbà.

Davant aquest reptes les polítiques de re-dinamització urbana, comerç i mobilitat no poden avançar en compartiments estancs. Cal un enfoc transversal i col·laboració entre tots els actors implicats. Així mateix, les polítiques relacionades amb la logística urbana han d’estar més informades dels processos operatius, de les diferents tipologies de distribució, dels impactes ambientals al llarg de tota la cadena logística, i integrar l’anàlisi econòmica per avaluar els beneficis i els costos associats de les polítiques plantejades.

Entre les opcions de comerç electrònic amb menor impacte ambiental i en la mobilitat cal destacar el click & collect  i el brick & click. Ambdues fórmules ofereixen oportunitats per al sector del retail. I en darrera instància caldria que les polítiques urbanes poguessin abordar tractaments diferenciats a les operacions B2B i B2C, aquestes darreres normalment entregues atomitzades.