De 11.15 a 12.30 h


SESSIÓ 4

“Joves: formació, feina i futur”


Àngels Fitó Bertrán


https://jornadaeconomistes.cat/wp-content/uploads/2021/10/Angels-Fito.jpg

Nous temps, noves ocupacions


PRINCIPALS IDEES:

– Quines són les tendències del mercat de treball

– Quines són les noves fórmules d’ocupació

– Quines són les claus de la nova ocupabilitat

– Quin és el rol de les universitats


SINOPSI DE LA INTERVENCIÓ:

En un context de mercat de treball s’estan produint un conjunt de transformacions o tendències que, sacsejades per l’impacte de la pandèmia, determinen la velocitat, forma i abast dels esforços que han de fer les persones per a començar o continuar un trajecte de promoció personal i professional de la ciutadania.

  • Nous Nínxols d’ocupació: Aspectes com la transició energètica, la globalització o la digitalització estan modificant els perfils professionals cap a nous nínxols de treball sovint en espais frontera entre disciplines..
  • Noves Competències: Les noves dinàmiques del mercat laboral modifiquen el perfil competencial dels professional amb nous rols emergents, d’altres en declivi i d’altres demandant noves capacitats.
  • Noves Formes d’Ocupació: Els canvis socials econòmics i tecnològics han fet emergir noves formes d’ocupació que difereixen de les fórmules de treball tradicionals.

Les noves fórmules d’ocupació que de moment sembla que s’imposen en un moment de ressaca pandèmica diversifiquen les fórmules de vincular-se les persones amb les organitzacions:

  • Les organitzacions s’estan replantejant les formes de govern i d’organització del treball.
  • Empoderar les persones treballadores i crear equips que s’autogestionin
  • Les modalitats de treball remot i híbrid van en augment.
  • Es replantegen aspectes com els espais, les condicions de treball o el rol dels líders i de les persones treballadores.
  • Empreses i universitats es troben immerses en un procés de Transformació Digital i les tecnologies emergents s’evidencien com un element clau per ajudar a aquest procés.

En aquest context les claus de la nova ocupabilitat passa per que les persones s’empoderin davant d’aquest nou escenari i per això cal que tinguin les eines oportunes per a què prenguin les decisions oportunes en el moment oportú, així com l’oportunitat de formar-se al llarg de la vida mitjançant noves propostes formatives.

Finalment, i en quan el rol de les universitats volen continuar contribuint de manera continuada a la promoció personal i professional de la ciutadania cal que integrin noves perspectives a la concepció de l’educació superior entre les que sobresurten la perspectiva sistèmica, la temporal i la competencial.

  • Des d’una perspectiva sistèmica, la universitat, que ja no atresora la capacitat exclusiva de generar i transmetre coneixement, però sí ocupa una posició privilegiada per a connectar i catalitzar les diferents expressions del mateix, pot i ha d‘utilitzar-se en favor de la generació d’ocupació.
  • Des d’una perspectiva temporal, la capacitat de mantenir una vida personal i laboral rica passa per un procés continu o canviant que se succeeix al llarg de la vida.
  • Des d’una perspectiva competencial, resulta imprescindible que la universitat sigui capaç de conjugar, en els processos d’aprenentatge, l’adquisició de les competències tècniques i professionals con el desenvolupament d’una consciència cívica crítica i autocrítica.