De 11.15 a 12.30 h


SESSIÓ 2

“Ciutat i comerç”


Gabriel Jené


https://jornadaeconomistes.cat/wp-content/uploads/2021/10/Gabriel-Jene.jpg

EL COMERÇ DESPRES DE LA PANDEMIA


PRINCIPALS IDEES:
– La heterogeneïtat del comerç
– La importància de l’economia del visitant
– El comerç on line
– Els nous valors del consumidor post covid
– Necessitats del comerç de futur


SINOPSI DE LA INTERVENCIÓ:

El comerç ha estat i és un sector imprescindible pel funcionament de la societat, per la seva aportació al  PIB, perquè apropa els productes industrials i serveis a la ciutadania i  perquè té un vessant social, un element vertebrador del territori, donant vida i sentit a les ciutats i contribuint a la cohesió social entre els seus veïns i veïnes.

La crisi del  COVID 19 ha sacsejat de manera molt directa  el sector del comerç. Si alguna conclusió persisteix és que el comerç dona vida a les ciutats. Però cal vetllar per a que el valor que aporta el comerç garanteixi la pròpia dinamització de les ciutats. Si no tenim comerç, perdem una part de la nostra ciutat, de la seva capacitat d’atracció per als veïns i les veïnes i per als visitants.. Per aquest motiu cal donar especial atenció al desenvolupament de la llei de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU). Les APEU són una eina per dinamitzar àrees de concentració comercial urbana  i el seu objectiu és assentar les bases d’un nou model de gestió basat en la col·laboració públic-privada.

Més enllà del que perfila la Llei, el desplegament pràctic hauria de complir els següents requisits: sostenibilitat (condicions específiques dels espais  basats en un urbanisme sostenible); professionalització (equip de gestió i  competències basades en la direcció d’espais comercials i adaptació del comerç a les noves tecnologies); i digitalització (pla d’adaptació dels espais basada en la multi-canalitat i en una gestió del coneixement, anàlisi de dades i identificació del comportament dels consumidors).

La crisi de la Covid ha accelerat la força amb que la irrupció del negoci online ha penetrat en el  comerç. Aquest és un element fortament disruptiu en el que les avantatges competitives dels grans operadors tecnològics globals obliguen a un procés d’adaptació del comerç del país amb capacitat i voluntat de ser competitius i adaptar-se a unes noves maneres de relacionar-se amb el nou consumidor.

La transmissió de coneixement i la formació des del sector tecnològic a les empreses comercials és clau, com també ho és un marc de participació públic-privada en l’impuls d’aquest sector en la seva transformació digital.

Però una de les conseqüències de la irrupció del negoci on line és el seu impacte en la mobilitat de les ciutats i en la seva sostenibilitat. L’accessibilitat al centre de les ciutats i la racionalització de la distribució en “la darrera milla” és fonamental per a vertebrar un comerç omnicanal eficient i sostenible. Cal impulsar nous models de logística Km0 basats en centrals eficients i sostenibles de distribució i recollida. Per això des del Grup de Treball es proposa la creació de centrals logístiques urbanes per racionalitzar la distribució d’aquesta darrera milla i la creació d’espais de recollida o “click & collect” urbans basats en l’aprofitament de locals buits, soterranis i parkings.

Dins d’aquest doble context (territori –  digitalització) en el que esta immers el sector del comerç  és clau un marc d’ordenació de l’activitat econòmica i comercial que elimini les vendes a pèrdua, la competència deslleial, les posicions de domini i l’equitat fiscal especialment dels grans operadors globals.

Des de aquesta perspectiva es necessària la revisió, desenvolupament i innovació en fiscalitat. En aquest sentit, algunes mesures claus a introduir estan vinculades les exempcions als beneficis reinvertits, per exemple, en la transformació digital del comerç i la formació dels seus treballadors. També cal equitat fiscal equiparant la pressió fiscal del sector comercial al de les plataformes digitals globals que aprofiten avantatges fiscals per dominar els mercats locals.

Per últim, a fi d’evitar que les economies d’escala i de xarxa que practiquen els grans operadors globals creïn situacions oligopolístiques en determinats subsectors del comerç, cal  Reformar l’Autoritat Catalana de la Competència per dotar-la de la força necessària per vetllar per la competència dels mercats i perseguir les pràctiques d’abús de posició de domini.