De 12.45 a 14.00 h


SESSIÓ 1

“Comerç electrònic i sostenibilitat”


Oriol Montanyà Vilalta


https://jornadaeconomistes.cat/wp-content/uploads/2021/10/Oriol_Montanya.jpg

Diagnòstic del problema

PRINCIPALS IDEES:

– El comerç electrònic creix a doble dígit des de fa gairebé una dècada.

– Aquest creixement implica reptes de sostenibilitat a tres nivells: econòmic, social i mediambiental.

– En sostenibilitat econòmica, cal dissenyar processos d’entrega molt eficients, ja que l’última milla pot incrementar els costos logístics fins a un 40%, posant en risc la rendibilitat.

– La sostenibilitat social té a veure amb dos grans àmbits d’actuació: la mobilitat urbana (buscant la millor integració a les ciutats) i la política laboral (buscant dignificar el lloc de treball dels repartidors).

– I en quant a sostenibilitat mediambiental, el gran repte és l’ús de vehicles menys contaminants, que siguin operatius però que també permetin minimitzar l’impacte del transport en emissions de CO2.


SINOPSI DE LA INTERVENCIÓ:

L’evolució dels hàbits de consum, juntament amb els avenços tecnològics, han provocat que l’ecommerce registri creixements interanuals de doble dígit durant els últims anys. Una tendència que s’ha mantingut intacta des de l’inici de la pandèmia de la Covid-19, ja que malgrat que han descendit significativament el nombre de transaccions digitals associades a l’oci vacacional (com ara les reserves hoteleres o els bitllets d’avió), també s’ha produït un gran augment de les vendes electròniques dels sectors més tradicionals (com l’alimentació o el tèxtil), que son els que mouen més volum de mercaderies i generen més impacte.

Els consumidors som cada cop més exigents, especialment respecte a la disponibilitat del producte i als requisits d’immediatesa, fent nostre el lema de la famosa cançó de Queen: “I want it all, I want it now”. Unes demandes que també troben impuls en la dinàmica competitiva dels principals actors del comerç electrònic, que han iniciat una lluita sense aturador per entregar cada vegada més de pressa i més barat (fins i tot, gratis). Com a resultat d’aquesta situació, les cadenes de subministrament s’estan tensant al màxim, especialment en les zones urbanes, que és on es concentren els efectes més visibles de la coneguda “última milla”. De fet, fa tan sols uns dies, el director general de Correos, Juan Manuel Serrano, va decidir obrir la capsa de pandora i verbalitzar el que moltes empreses del sector pensen, però no diuen: que l’actual model de comerç electrònic és completament insostenible.

Els professors nord-americans Craig Carter i Dale Rogers, especialistes en l’anàlisi de les cadenes de subministrament, ja van alertar el 2008 que qualsevol procés logístic amb vocació de perdurar en el temps havia de dissenyar-se utilitzant els paràmetres de la triple sostenibilitat:

  • Sostenibilitat ambiental: Entesa com els compromisos implícits en qualsevol propòsit per respectar i conservar el medi natural.
  • Sostenibilitat social: Referida al benestar de les persones que, de forma directa o indirecta, es veuen afectades per les conseqüències d’una activitat.
  • Sostenibilitat econòmica: Fonamentada en la convicció que la rendibilitat dels negocis és una font de valor irrenunciable.

Des del punt de vista ambiental, la distribució urbana de mercaderies arrossega els desafiaments derivats del transport, que en el marc de la Unió Europea ja consumeix fins a una tercera part de l’energia total i emet una quarta part dels gasos d’efecte hivernacle (GEH). En aquesta línia, el projecte de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, aprovada el 8 d’abril de 2021 al Congrés dels Diputats, reitera la rellevància de revisar les bones pràctiques en el sector de la mobilitat. Com a objectiu general, la llei vol que l’estat espanyol assoleixi la neutralitat climàtica abans del 2050. És a dir, que l’equilibri entre els GEH emesos i els que capturen les zones verdes i altres embornals sigui zero. Més a curt termini, la norma estableix que les emissions de GEH s’han de reduir un 23% el 2030 respecte als nivells de 1990 i insisteix en la utilització d’energies renovables i la mobilitat sense emissions.

A més, en el pla social, les activitats relacionades amb el transport tenen efectes directes sobre la salut de la ciutadania, no només per la contaminació atmosfèrica causada per les emissions, sinó també pels nivells acústics nocius que ja afecten més de 100 milions de persones residents a grans ciutats europees. Menció a part mereixerien els reptes socials derivats de la dignificació del treball de repartiment, ja que països com Espanya o Itàlia han hagut d’aprovar lleis recentment per regular les condicions laborals dels anomenats “riders”.

En paral·lel, l’auge del comerç electrònic provoca que la distribució urbana de mercaderies també tingui desafiaments associats a la rendibilitat de les cadenes de subministrament. I és que a les tradicionals relacions comercials entre empreses (B2B) s’hi han sumat amb força les transaccions que volen arribar directament al consumidor final a través dels canals digitals (B2C). Aquesta nova realitat permet ampliar el mercat objectiu de moltes empreses, però amb un increment dels costos logístics que pot arribar al 40%, posant en risc la solvència del negoci.

En definitiva, estem en un context en el qual hem d’aprofitar les innegables bondats que el comerç electrònic aporta als consumidors, però repensar i millorar el model perquè pugui ser sostenible, conjuminant els interessos econòmics, ambientals i socials. Per aconseguir-ho, és recomanable analitzar les bones pràctiques que s’estan duent a terme a escala internacional i treballar coordinadament en el disseny de models integrals que sumen la dimensió logística amb la tècnica i la urbanística.