De 12.45 a 14.00 h


SESSIÓ 7

“L’ampliació de l’Aeroport de Barcelona – El Prat. Una aproximació holística”


Josep Lascuraín i Golferichs


https://jornadaeconomistes.cat/wp-content/uploads/2021/10/Jose_Lascurain.jpg

L’ampliació de l’aeroport i el sistema de zones humides del delta del Llobregat


PRINCIPALS IDEES:

-Les mètriques que s’han emprat fins ara per avaluar la viabilitat ecològica de l’ampliació de l’aeroport no són les adequades. Per tant, cap proposta de compensació resulta viable. Es presenten dades numèriques que ho demostren.

-Un sistema de zones humides funciona amb la interacció de 4 factors: l’aigua, la càrrega de nutrients de l’aigua, sòls i vegetació, i pertorbacions antròpiques.

– Es comparen les superfícies d’hàbitats al 1974, 2021 i la hipòtesi d’ampliació. El resultat mostra que el factor rellevant és com es distribueixen les diferents tipologies i, molt especialment, com es gestionen.

– La Ricarda és un sistema disfuncional des de l’ampliació de l’aeroport.

– De què serveix ampliar Xarxa Natura 2000 quan avui dia els hàbitats d’interès solament ocupen el 25% de la superfície?

– Tant o més important que la superfície dels hàbitats, és l’estructura de governança del sistema hídric, de la gestió dels hàbitats protegits, i la seva integració amb el sistema agrícola.


SINOPSI DE LA INTERVENCIÓ:

En primer lloc cal una descripció de què és una zona humida: un ecosistema que funciona amb aigua, qualitat fisicoquímica de l’aigua, i el sistema sòls-vegetació.  Per tant, per avaluar l’estat del sistema de zones humides del delta del Llobregat, cal analitzar dades dels factors principals (quantitat d’aigua, la seva salinitat, la càrrega de nutrients de l’aigua,  els sòls i la vegetació); i molt especialment la seva evolució temporal, incloent inundacions i sequeres. L’estabilitat és un factor negatiu per a les zones humides. Les condicions estables de nivell d’aigua, quan hi ha una elevada càrrega de nutrients, és el factor principal de la producció de fitotoxines, de la pèrdua de la qualitat de l’aigua, i la degeneració de la vegetació aquàtica.

L’anàlisi de la cartografia d’hàbitats (1974, 2021, i escenari ampliació) permet situar el pes relatiu de l’efecte de l’ampliació de l’aeroport. I la primera conclusió és que les mètriques emprades fins ara per avaluar impactes i mesures compensatòries, la superfície dels hàbitats i la superfície dels espais Xarxa Natura 2000, no aporten la informació necessària. De què serveix anunciar una gran ampliació de la superfície protegida quan actualment els hàbitats de zona humida solament ocupen el 25,5% de la superfície Xarxa Natura 2000? De què serveix computar com hàbitat rellevant un canyissar on no poden haver ocells de mida superior a un colom perquè hi ha risc de col·lisió amb un avió?

En tot cas, la superfície de camps abandonats en 2020 a Viladecans, és un 35% superior a la superfície que podria ser afectada (incloent la zona d’exclusió d’ocells grans) per l’ampliació de l’aeroport.

Finalment, tant o més rellevant que la millora dels hàbitats existents i la creació de nous, és la necessitat d’una profunda transformació de la governança dels factors que regulen les zones humides:

  • Cicle de l’aigua i càrrega de nutrients a l’aigua: incloent l’aeroport ( escorrentiu pluvial i els exhauriments de freàtic per estructures subterrànies); sistema agrícola (especialment pel que fa al drenatge d’agroquímics, i els conreus que es reguen per capil·laritat); i aportacions de les EDAR i des del riu.  Cal una estructura de governança interconnectada.
  • Gestió dels hàbitats, tant en espais protegits, com la resta. Actualment també és un sistema de gestió tipus “capsa negra”. No hi ha dades d’evolució del poblament d’ocells nidificants, ni de la seva relació amb les diferents estratègies de gestió dels hàbitats. Calen també mesures de gestió de la freqüentació humana. No tots els usos poden ser compatibles.
  • Planejament urbanístic. Segurament no tots els projectes inclosos al PDU del delta del Llobregat poden ser compatibles amb les mesures compensatòries en el cas d’una eventual ampliació de l’aeroport.

En definitiva, el debat sobre els efectes del sistema de zones humides del delta del Llobregat s’ha recolzat sobre dades quantitatives que no expliquen la realitat. El fet que el medi ambient sigui una màquina formidable de creació de reputació social no és excusa per la sorprenent manca de dades objectives que ha caracteritzat aquest debat. Si fins ara s’ha parlat de nombre de vols/hora; impacte econòmic en termes de PIB, etc… el debat sobre les zones humides s’hauria de recolzar en dades de salinitat, demanda bioquímica d’oxigen, de dades piezomètriques, etc… I, junt a aquestes dades objectives, cal un canvi radical de l’estructura de governança. La gestió de la complexitat d’aquest ecosistema metropolità solament és viable si se supera el model actual de gestió de capses negres disperses, i dona pas a estratègies col·legiades de gestió transparents i recolzades en evidències.